De cofundador de OneSky a creure en la traducció amb IA.

Vaig cofundar OneSky. Vam treballar per a Tencent, LINE, Airbnb, change.org. Gestionàvem milers de traductors humans. Vam crear fluxos de treball que processaven milions de paraules cada mes. I sabeu què? Tota la indústria estava fonamentalment malmesa. Un termini de 3 setmanes per a una actualització d'aplicació mòbil. Factures de 50.000 $ per traduir les notes de la versió. Cadenes de correus electrònics interminables sobre si «usuari» havia de ser formal o informal en alemany.

El més sorprenent? Ara mateix estic lluitant per aprendre estonià. Els meus fills troben això divertidíssim. 'L'Isa va crear una empresa de traducció però ni tan sols pot demanar un cafè a Tallinn.' No els falta raó. Resulta que 'kohvi' no es pronuncia com pensaries, i tota l'experiència en gestió de traduccions no serveix de res quan ets davant del taulell d'una cafeteria suant amb el vocabulari bàsic.

Però això és el que 6 anys en traducció humana em van ensenyar: el problema no eren els traductors. Eren brillants. El problema era el sistema. La sobrecàrrega. Les llacunes de comunicació. El context que es perdia entre un desenvolupador a San Francisco i un traductor a Seül.

A OneSky, teníem desenvolupadors i PMs. Fluxos de treball d'assegurament de la qualitat. Gestió de proveïdors. Executius de comptes. Sabeu què traduïa realment el contingut? Potser el 5 % d'aquella plantilla. La resta? Gestionar el 5 %.

Una comprovació de realitat des de primera línia: vaig veure com Tencent ens pagava sis xifres per traduir notes de pedaç que GPT-5 ara gestiona millor en 30 segons. Airbnb esperava setmanes per a descripcions de propietats que Claude podria perfeccionar en minuts. Les traduccions urgents de campanyes de Change.org s'acumulaven en cues mentre la gent debatia terminologia.

El secret brut de la indústria de la traducció? Ja no és qüestió de qualitat de traducció. Fa anys que no ho és. És qüestió de gestionar una complexitat que no hauria d'existir. Vam construir negocis sencers al voltant de coordinar humans per fer el que la IA ara fa a l'instant, de manera consistent, i sense necessitar un gestor de projecte que enviï disset correus electrònics de seguiment.

I ara? Tinc el Claude, GPT-5, i una línia directa amb el que realment importa: el resultat. Sense gestors de comptes. Sense coordinadors de projecte. Sense disputes amb proveïdors. Quan un client necessita que es corregeixi alguna cosa, la corregeixo. Quan LINE necessitava 50.000 paraules traduïdes d'un dia per l'altre en aquella època, era una crisi. Avui, és un dimarts a la tarda qualsevol.

«Però no pot igualar la qualitat humana!» diu tothom qui no ha provat realment la IA moderna contra els seus proveïdors de traducció «premium».

Amic, he vist les dues cares. He revisat milions de traduccions humanes. Les millors? Increïbles. Les mitjanes que realment s'envien? La IA les supera. Cada. Vegada. Sense. Excepció. I mai no tradueix «Desa» com a «Rescata» perquè està tenint un mal dia.

function buildSoftware() {
  while (problemExists) {
    const solution = thinkDeeply();
    const code = writeCleanCode(solution);
    const result = ship(code);
    
    if (result.usersSatisfied) {
      celebrate.withCoffee();
    } else {
      iterate();
    }
  }
}

Vaig passar de cofundar una empresa que treballava amb les Fortune 500 a depurar problemes de producció mentre els meus fills em pregunten per què estic «cridant a l'ordinador en cantonès quan ell només parla estonià». (Creuen que tots els ordinadors d'Estònia parlen estonià. No els he tret de l'error.)

A OneSky, teníem equips de resposta a incidències. I ara? Soc jo sol, explicant a la meva família per què el sopar es retarda perquè «el papa ha d'arreglar els robots traductors». Ja han posat un lloc a taula per «l'error», convençuts que és un convidat habitual.

De les reunions d'empresa a la realitat en solitari:

Però també?

A OneSky, teníem microserveis per als microserveis. Clústers de Kubernetes gestionant altres clústers de Kubernetes. Sabeu què importava de debò? Res de res. La tecnologia no va ser mai el coll d'ampolla: la coordinació humana sí que ho era.

Opinió polèmica: la teva pila tecnològica no importa ni de bon tros tant com entendre el teu domini de problema. He vist clústers de Kubernetes d'un milió de dòlars que serveixen experiències trencades mentre el monòlit PHP d'algú fa caixa a dojo.